11. Quina professional vull ser?

A mesura que avança el Pràcticum, sento que una de les coses més importants que estic construint és la definició de la professional que vull arribar a ser. Més enllà dels coneixements tècnics o de les estratègies d’intervenció, aquesta experiència m’està permetent reflexionar sobre quina mirada m’identifica, quina manera d’acompanyar em representa i quins aspectes considero essencials dins la pràctica psicopedagògica.

El contacte amb els infants, adolescents, famílies i professionals del centre m’està ajudant a descobrir quines formes de treballar encaixen més amb la meva manera d’entendre la intervenció. Cada vegada dono més valor a una pràctica basada en el vincle, la flexibilitat i el respecte pels ritmes individuals. També estic confirmant la importància d’una mirada que tingui en compte no només les dificultats o necessitats específiques, sinó també la part emocional i relacional de cada infant.

Al mateix temps, aquest procés també m’està ajudant a reconèixer capacitats personals que potser no valorava prou abans d’iniciar les pràctiques. Estic descobrint que tinc més facilitat de la que pensava per crear vincle amb els infants i adolescents, així com habilitats comunicatives i recursos per acompanyar emocionalment diferents situacions. Aquest fet m’està aportant més confiança i seguretat dins del meu rol com a psicòloga (la meva branca) i com a psicopedagoga.

Ara bé, continuo reconeixent una preocupació que ja apareixia en les meves expectatives inicials: la dificultat de separar l’àmbit professional del personal. Treballar amb infants i adolescents amb situacions complexes implica una càrrega emocional important i, sovint, em resulta difícil no endur-me determinades situacions o preocupacions fora del centre. Sento que encara estic aprenent a gestionar aquest equilibri i que probablement forma part d’un procés de construcció professional que necessita temps, experiència i supervisió. Precisament per això, considero que aquest Pràcticum no només m’està ajudant a adquirir eines d’intervenció, sinó també a prendre consciència dels límits, les responsabilitats i les necessitats emocionals que implica el meu futur laboral.

Entrada similar

Deixa un comentari