M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 1

Públic

Data: 26 de maig de 2026

Descripció de l’activitat

Aquesta sessió es va realitzar amb un infant de 5 anys que presenta dificultats tant en l’àmbit del llenguatge com en l’organització del pensament verbal. Així doncs, prèviament s’havia identificat la necessitat de treballar simultàniament la lògica associativa i l’estimulació del llenguatge, ja que l’infant disposa d’un vocabulari relativament limitat per a la seva edat i sovint presenta dificultats per construir frases elaborades o explicar situacions de manera ordenada.

Per aquest motiu es van seleccionar els jocs Ordena las Secuencias i Estructura de la Frase, ja que permetien abordar ambdues necessitats de forma integrada. Amb Ordena las Secuencias, l’infant havia d’ordenar diferents imatges que representaven accions quotidianes i explicar què estava passant en cada escena, establint relacions temporals i de causa-efecte. Posteriorment, amb el material Estructura de la Frase, es treballava la construcció de frases cada vegada més completes a partir de diferents imatges i elements lingüístics, afavorint l’ampliació del vocabulari i l’organització del discurs.

Objectius

• Potenciar la lògica associativa i el raonament verbal.
• Afavorir la comprensió de relacions temporals i causals.
• Ampliar el vocabulari expressiu de l’infant.
• Millorar la construcció de frases simples i complexes.
• Desenvolupar la capacitat d’explicar situacions de manera coherent i ordenada.

Funció executiva treballada

• Lògica associativa.
• Organització i planificació del pensament.
• Memòria de treball verbal.
• Flexibilitat cognitiva.

Reflexió personal fonamentada teòricament

Aquesta sessió em va permetre observar de manera molt clara la relació existent entre el desenvolupament del llenguatge i les funcions executives. Tot i que inicialment l’objectiu principal era treballar la lògica associativa, ràpidament es va fer evident que les dificultats lingüístiques de l’infant influïen directament en la seva capacitat per organitzar les idees i expressar el seu raonament.

Durant l’activitat, l’infant era capaç d’identificar moltes de les accions representades a les imatges, però sovint necessitava ajuda per trobar les paraules adequades o per construir frases que expliquessin correctament el que estava observant. Això feia que, en alguns moments, el repte no fos tant entendre la seqüència lògica dels esdeveniments com poder verbalitzar-la. En aquest sentit, vaig veure com el llenguatge no és només una eina comunicativa, sinó també un instrument fonamental per estructurar el pensament i donar significat a les experiències.

A més, vaig observar que les preguntes obertes i les reformulacions resultaven especialment útils per ajudar-lo a ampliar les seves produccions verbals. A mesura que disposava de més suport lingüístic, també millorava la seva capacitat per establir relacions entre les diferents imatges i explicar-ne la seqüència amb més coherència.

Evidències

Les evidències recollides consisteixen en registres d’observació sobre:

• La capacitat de l’infant per ordenar correctament les seqüències.
• El nombre d’elements de vocabulari utilitzats espontàniament.
• La longitud i complexitat de les frases produïdes.
• La necessitat de suport verbal durant l’activitat.
• La capacitat per justificar les relacions entre les diferents escenes.

Avaluació de la intervenció

La sessió va permetre assolir els objectius plantejats amb dificultats. Tot i que l’infant va mostrar una bona predisposició a participar i va ser capaç d’ordenar la majoria de les seqüències amb ajuda mínima, les principals dificultats van aparèixer en la verbalització de les seves idees, especialment quan havia d’explicar relacions causals o construir frases amb diversos elements. Malgrat això, es van observar progressos al llarg de la sessió, especialment quan es proporcionaven models lingüístics i temps suficient per elaborar les respostes.

Observacions personals

Aquesta intervenció em va resultar especialment interessant perquè exemplifica molt bé com una mateixa activitat pot respondre simultàniament a diferents necessitats detectades en un infant. Inicialment l’objectiu era treballar la lògica associativa, però el desenvolupament de la sessió va evidenciar que el llenguatge era un element clau per facilitar aquest procés.

A més, he pogut comprovar la importància d’adaptar els jocs no només a l’edat cronològica de l’infant, sinó també al seu nivell de desenvolupament lingüístic. En aquest cas, la combinació de suport visual, manipulació de materials i verbalització guiada va permetre crear un context d’aprenentatge ajustat a les seves necessitats, mantenint alhora una elevada motivació durant tota la sessió.